La població estrangera resident creix al Baix Llobregat

L’Observatori Comarcal actualitza les dades de població estrangera resident amb les dades de padró municipal de gener de 2023. La població estrangera resident al Baix Llobregat augmenta un 7,7% (+7.079 persones).

En el darrer any la població estrangera a la comarca del Baix Llobregat ha augmentat (+7,7%, +7.079 persones) respecte a l’any anterior. Aquesta tendència és molt més acusada per la població estrangera que per la població total, on el creixement només ha estat del 0,8%. 99.045 persones configuren la població estrangera que representa l’11,8% del conjunt de residents. Aquest percentatge augmenta per primera vegada des de 2020 després de tres anys d’estabilitat on aquest s’havia situat en l'11%.

El percentatge de població estrangera empadronada a la comarca (11,8%) és inferior a la proporció de població estrangera del conjunt de l’AMB (19,3%), de l’ATM (16,3%) i de Catalunya (17,2%).

El percentatge de població espanyola del Baix Llobregat nascuda a l’estranger ha augmentat progressivament en els últims anys: l'any 2022, la població amb nacionalitat espanyola nascuda a l’estranger s’ha incrementat en 2.165 persones (+4,3%) i ja representa el 6,3% del total de població.

Per sexe la població estrangera ha augmentat en 3.299 (+7,2%) homes i 3.779 (+8,2%) dones. Per grups d’edat s’observa un creixement en tots els grups d’edat, però aquest és especialment acusat per als estrangers d’entre 70 i 74 anys (21,8%). L’estructura demogràfica de la població estrangera respon a un perfil més jove que el de la població de nacionalitat espanyola. L’edat mitjana de la població estrangera és de 35,7 anys mentre que en el cas de la població de nacionalitat espanyola és de 44 anys. L’índex d’envelliment se situa a 138,9 per a la població espanyola i 34,4 per a l’estrangera.

Per continents, mentre Amèrica (+2,5%), Europa (+1,0) i Àsia i Oceania (+0,9%) augmenten la població estrangera respecte a l’any anterior, la d’Àfrica disminueix (-2,5%). Els països amb més creixement en el darrer any en termes absoluts han estat: Colòmbia (1.741, 37,2%), Ucraïna (1.048, 72,9%) i el Perú (31,4%, 1.044). Destaca també la pèrdua de població del Marroc (-359, -1,9%), Romania (-60, -1,1%) i Ghana (-59, -6,5%).

La població estrangera no és homogènia en termes de distribució territorial ni presenta les mateixes característiques a tots els municipis. Es veuen diferències en la concentració i distribució municipal de població estrangera. Els tres municipis de la comarca que tenen una proporció de població estrangera més elevada són Castelldefels (22,8%), Martorell (17,5%) i Cornellà de Llobregat (16,4%). Ara bé, el perfil migratori d’aquests municipis és molt divers: mentre que a Castelldefels la majoria de les persones estrangers tenen nacionalitats de la resta d’Europa (italiana, romanesa i francesa, principalment), a Martorell per exemple, predomina la procedent d’Àfrica i d’Àsia (Marroc, Ghana i Pakistan). La població marroquina és la primera nacionalitat estrangera en 20 dels 30 municipis de la comarca.

En xifres absolutes, els municipis que més població estrangera han guanyat en el darrer any són Castelldefels (1.115), Cornellà de Llobregat (1.041) i Esplugues de Llobregat (809). En contraposició, Martorell (-261), Castellví de Rosanes (-6) i Begues (-5) són els municipis que han perdut població estrangera.

Les dades detallades per municipis i per seccions censals es poden consultar a la nota informativa publicada per l'Observatori Comarcal i a través dels següents gràfics i mapes interactius.